Una bona part dels catalans volen ser
independents. Alguns creuen que és perque no volen ser espanyols, pero en
realitat lo que no volen és ser xinos, ni indios, ni bangladeshis, ni
paquistanesos...
Contra la rebaixa de drets laborals i socials,
contra la precarietat i els sous miserables, ens serveixen com a líders en Mas,
en Puig, en Pujol, en Duràn i Lleida o en Junqueres?
Rotundament NO.
Crec que han confluït dues voluntats diferents: 1) La voluntat d'independència de l'estat espanyol, fruit de molts greuges, menys o més grans segons a qui li preguntis (greuges socials, culturals, econòmics, mala premsa vers els catalans, atacs a la llengua, menyspreu a les peticions populars, i més, i més i més....) i 2) El desig de sortir de la crisi per qualsevol medi que es pugui intentar.
ResponderEliminarEl fet que ambdues voluntats hagin confluït en el temps, ha provocat que els actuals polítics catalans estiguin torejant a totes bandes. I està clar que no hi ha una solució màgica per a guanyar totes dues batalles.
Jo, francament, ja no sé que vull. Això s'està convertint en una thermomix descontrolada. Potser he de tornar al meu pensament original: amb independència o no, NO ENS REPRESENTEN